La factura electrònica obligatòria entre empreses feia anys que estava anunciada sense data. Ara ja la té. El 6 d’octubre de 2026 va entrar en vigor l’Ordre HAC/1028/2026, que regula la solució pública de facturació electrònica de l’Agència Tributària, i amb ella van començar a córrer els terminis que fixen la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, i el Reial decret 238/2026, que desplega el sistema. Expliquem a qui afecta, des de quan, què canvia en el dia a dia i en què es diferencia de Verifactu, que és una altra obligació diferent.
Quan li toca
Els terminis es compten des del 6 d’octubre de 2026 i depenen del volum d’operacions a efectes de l’IVA de l’any natural anterior:
- 6 d’octubre de 2027: empresaris i professionals que hagin facturat més de 8 milions d’euros. Des d’aquell dia han d’emetre i rebre factures electròniques i informar de l’estat de les factures i del seu pagament.
- 6 d’octubre de 2028: tots els altres, és a dir, la gran majoria de pimes i autònoms. Les societats de fins a 8 milions han d’informar, a més, des d’aquell dia de l’estat de les factures i del seu pagament.
- 6 d’octubre de 2029: els autònoms i les comunitats de béns (persones físiques i entitats en règim d’atribució de rendes) de fins a 8 milions comencen a estar obligats a informar de l’estat i del pagament. Fins aleshores, per a ells és voluntari.
Així ho estableixen la disposició final quarta i la disposició transitòria tercera del Reial decret 238/2026, i així ho resumeix la mateixa Agència Tributària a la seva seu electrònica.
Què obliga exactament
L’obligació és a l’article 2 bis de la Llei 56/2007, en la redacció que li va donar la Llei 18/2022: «Todos los empresarios y profesionales deberán expedir, remitir y recibir facturas electrónicas en sus relaciones comerciales con otros empresarios y profesionales».
Afecta només les factures entre empreses i professionals. Segons l’article 3 del Reial decret 238/2026, la factura ha de ser electrònica quan el client és un empresari o professional amb seu, establiment permanent o domicili a Espanya. Les factures a particulars i a clients estrangers en queden fora.
Una factura en PDF enviada per correu no és una factura electrònica a aquests efectes. L’article 7 exigeix un missatge informàtic estructurat, ajustat a la norma europea EN16931 i en un d’aquests quatre formats: UBL, CII, EDIFACT o Facturae. A més, cada factura portarà un codi únic que inclou el NIF de l’emissor, el número i la sèrie de la factura i la seva data d’expedició.
Els tiquets en queden fora, amb un matís
L’article 4 del Reial decret 238/2026 exclou les operacions documentades amb factura simplificada, el que habitualment anomenem tiquet. Amb caràcter general, es pot emetre factura simplificada quan l’import no supera els 400 euros, IVA inclòs. En determinades operacions, com les vendes al detall, el límit puja a 3.000 euros.
El matís: quan el client és una empresa o un professional i demana que hi constin el seu NIF i el seu domicili a la factura simplificada, aquesta passa a ser el que la norma anomena una factura simplificada qualificada, i aquesta sí que ha de ser electrònica.
Com s’envien: una plataforma privada o la solució gratuïta d’Hisenda
El sistema té dues vies, que es poden combinar:
- Plataformes privades d’intercanvi de factures: els programes i serveis de facturació del mercat. S’hauran de connectar entre si quan els ho demanin i convertir les factures entre els quatre formats admesos. Si s’utilitza una d’aquestes plataformes, ha d’enviar a l’Agència Tributària, en el mateix moment d’emetre-la, una còpia de cada factura.
- La solució pública de facturació electrònica, gestionada per l’Agència Tributària. El seu accés i els seus diferents usos tindran «carácter gratuito para los usuarios», i inclourà un formulari, també gratuït, per emetre factures una a una i comunicar-ne l’estat i el pagament.
Dues regles pràctiques de l’article 6 del Reial decret 238/2026. Si una empresa no ha acordat expressament amb els seus proveïdors rebre les factures per una plataforma privada, s’entén que les rep a través de la solució pública, sense haver de comunicar-ho. I qui triï una plataforma privada per rebre-les ha de donar a conèixer el seu punt d’entrada en les seves comunicacions amb altres empreses i, si en té, al seu lloc web.
A més, la llei protegeix el proveïdor davant dels clients grans: «El receptor de la factura no podrá obligar a su emisor a la utilización de una solución, plataforma o proveedor de servicios de facturación electrónica predeterminado».
Per entrar a la solució pública caldrà certificat electrònic. Per als formularis d’emissió, de comunicació d’estats i pagaments i de consulta, també servirà Cl@ve. Si és la gestoria o l’assessoria qui emet les factures o comunica els pagaments amb aquests formularis en nom del client, haurà de constar com a apoderada al Registre d’apoderaments de l’Agència Tributària (article 11 de l’Ordre HAC/1028/2026).
L’Agència Tributària ha de tenir la solució pública en funcionament almenys dos mesos abans de la primera data d’aplicació. Hi haurà temps per provar-la, però no gaire.
El que més canvia: informar de quan es paga
Emetre en un altre format és la part visible. La novetat de fons és que el client haurà de comunicar què fa amb cada factura que rep. El Reial decret 238/2026 ho regula en dos articles:
- Al proveïdor (article 10): l’acceptació o el rebuig de la factura i la seva data, i el pagament complet i la seva data efectiva.
- A l’Agència Tributària (article 12): el pagament complet o el rebuig de cada factura, tant si s’ha rebut per la solució pública com per una plataforma privada, juntament amb la data de venciment del termini de pagament.
En tots dos casos, el termini és de quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges ni festius nacionals. I una regla que convé tenir present: «En ausencia de rechazo de la factura o de una factura rectificativa posterior, se presumirá que las facturas son aceptadas».
El preàmbul del reial decret no n’amaga l’objectiu: amb aquesta mesura «se obtendrá información fiable, sistemática y ágil de los plazos efectivos de pago, requisito imprescindible para reducir la morosidad comercial». És a dir, l’Administració sabrà quant triga cada empresa a pagar els seus proveïdors.
Més de 8 milions: un any amb PDF
Durant els dotze primers mesos, les empreses de més de 8 milions d’euros hauran d’acompanyar cada factura electrònica d’un PDF que permeti llegir-la, llevat que el client accepti expressament rebre-la només en el seu format original (disposició transitòria segona). És una ajuda per als clients petits, que l’octubre de 2027 encara no estaran obligats i potser no tindran un programa capaç de llegir el format estructurat.
No és el mateix que Verifactu
Convé no confondre les dues obligacions, perquè s’estan anunciant alhora:
- Verifactu (Reial decret 1007/2023) regula els programes amb què s’emeten les factures: han de garantir que els registres no s’alteren després i que es conserven. No obliga que la factura sigui electrònica ni a comunicar pagaments.
- La factura electrònica obligatòria regula com s’envia i es rep la factura entre empreses i obliga a informar del seu estat i del seu pagament.
Sobre les dates de Verifactu cal separar el que és al BOE del que s’ha anunciat. A 31 d’octubre de 2026, el BOE manté que els contribuents de l’impost sobre societats han de tenir els sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2027, i la resta abans de l’1 de juliol de 2027. Però el 5 d’octubre el Ministeri d’Hisenda va anunciar, en una nota informativa, la seva intenció d’ajornar aquestes obligacions «hasta octubre de 2028», per fer-les coincidir amb la factura electrònica de les empreses de fins a 8 milions. Aquest ajornament encara no s’ha publicat al BOE: fins que es publiqui, les dates vigents són les del 2027.
Què convé fer ara
Encara que la data general sigui l’octubre de 2028, hi ha coses que es poden avançar sense cost i que eviten presses al final:
- Preguntar al proveïdor del programa de facturació si emetrà en algun dels quatre formats admesos, si es connectarà amb altres plataformes i amb la solució pública, i si enviarà les còpies a l’Agència Tributària.
- Revisar les dades dels clients: el NIF correcte és imprescindible, perquè la solució pública només admet les factures que porten ben informats el NIF de l’emissor i el del destinatari.
- Organitzar el circuit de les factures rebudes: qui les accepta o les rebutja i qui comunica els pagaments, perquè el termini de quatre dies passa ràpid.
- Si la seva empresa factura més de 8 milions, o si treballa per a una que els factura, comptar amb l’octubre de 2027: els seus clients i proveïdors grans començaran a enviar i a demanar factures electròniques un any abans que la resta.
- No aturar l’adaptació a Verifactu mentre l’ajornament anunciat no estigui publicat.
A MenfisGrup podem revisar amb vostè quin programa de facturació fa servir, quina via li convé més i com encaixar la comunicació de pagaments en el seu dia a dia. Si vol que mirem el seu cas, demani cita.