Quan una empresa liquida un acomiadament, la pregunta que arriba abans a l’assessoria no sol ser quant s’ha de pagar, sinó quina part del que es paga porta retenció. Convé ordenar la resposta des del principi, perquè el punt de partida és el contrari del que molts donen per descomptat: una indemnització és renda subjecta a l’IRPF. L’exempció és l’excepció, i només arriba fins on diu la llei.
La regla general: subjecta llevat que una norma l’exoneri
L’article 7.e) de la Llei 35/2006 de l’IRPF declara exemptes «las indemnizaciones por despido o cese del trabajador, en la cuantía establecida con carácter obligatorio en el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, en su normativa de desarrollo o, en su caso, en la normativa reguladora de la ejecución de sentencias, sin que pueda considerarse como tal la establecida en virtud de convenio, pacto o contrato».
D’aquesta redacció en surten les tres claus que ordenen tota la resta:
- Exempta només la quantia obligatòria segons l’Estatut dels Treballadors.
- El que es paga per acord i per sobre d’aquesta quantia no està exempt.
- I per sobre de tot això opera un topall absolut de 180.000 euros.
Quant està exempt en cada tipus d’extinció
- Acomiadament improcedent (art. 56.1 ET). 33 dies de salari per any de servei, amb un màxim de 24 mensualitats.
- Contractes anteriors al 12 de febrer de 2012 (DT 11.ª ET). 45 dies per any fins a aquesta data i 33 dies pel temps posterior, amb un topall de 720 dies de salari —llevat que el tram anterior al 2012 ja en doni més— i en cap cas per sobre de 42 mensualitats.
- Acomiadament objectiu (art. 53.1.b ET). 20 dies de salari per any de servei, amb un màxim de 12 mensualitats.
- Acomiadament col·lectiu de l’art. 51 ET i extinció de l’art. 52.c) ET per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o força major: la part que no superi els límits de l’acomiadament improcedent.
- En tots els casos anteriors, un límit màxim de 180.000 euros.
El detall de l’acomiadament col·lectiu sol passar desapercebut i és favorable per al treballador: encara que la indemnització obligatòria de l’article 51 sigui de 20 dies, l’exempció es mesura contra els 33 dies de l’acomiadament improcedent. És a dir, una empresa pot millorar la indemnització legal en un ERO i aquesta millora pot continuar exempta, sempre que no superi aquest sostre ni els 180.000 euros.
El que es pacta no està exempt, amb una excepció que convé conèixer
La llei exclou expressament de l’exempció el que s’estableix «en virtud de convenio, pacto o contrato». Una indemnització millorada per conveni col·lectiu, una clàusula de blindatge o un acord transaccional signat al despatx no generen renda exempta per l’excés sobre l’obligatori.
Aquí és la novetat que canvia l’operativa del dia a dia. La Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, amb efectes des del 3 d’abril de 2025, va afegir a la lletra e) un paràgraf nou: «No tendrán la consideración de indemnizaciones establecidas en virtud de convenio, pacto o contrato, las acordadas en el acto de conciliación ante el Servicio administrativo al que se refiere el artículo 63 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, reguladora de la jurisdicción social».
Dit clarament: el que s’acorda davant el SMAC no és un simple pacte privat a efectes fiscals. La conciliació administrativa prèvia continua sent la via segura perquè un acomiadament reconegut com a improcedent mantingui l’exempció, i ara ho diu la mateixa llei de l’impost i no només la doctrina administrativa.
L’acomiadament objectiu no necessita passar pel SMAC
La Direcció General de Tributs, en la consulta vinculant V2067-24, de 25 de setembre de 2024, va resoldre justament aquest dubte. La seva conclusió és que la indemnització satisfeta en un acomiadament per causes objectives «estará exenta del Impuesto, sin necesidad de acto de conciliación ante el Servicio de Mediación, Arbitraje y Conciliación o ante el Juzgado», amb el límit del menor de dos imports: la quantia obligatòria de l’Estatut per a l’acomiadament improcedent (33 dies per any amb el màxim de 24 mensualitats, o els límits de la DT 11.ª per als contractes anteriors al febrer de 2012) o els 180.000 euros. I afegeix que, si es paga per sobre, «el exceso estará sujeto y no exento, calificándose como rendimiento del trabajo».
El requisit que s’oblida: desvinculació real i efectiva
L’exempció no depèn només de l’import. L’article 1 del Reglament de l’IRPF la condiciona a «la real efectiva desvinculación del trabajador con la empresa», i estableix una presumpció que admet prova en contra: si en els tres anys següents a l’acomiadament el treballador torna a prestar serveis a la mateixa empresa o a una de vinculada, es presumeix que aquesta desvinculació no es va produir.
Per a una pime que recol·loca un antic empleat, o que el recupera com a autònom facturant a la societat, això és un risc real: l’Administració pot regularitzar l’exempció aplicada anys enrere. No és un impediment absolut —la presumpció es pot desvirtuar—, però exigeix tenir preparada la prova.
Què passa amb l’excés
El que supera l’import exempt és rendiment del treball i tributa com a tal. Sobre aquest excés es pot aplicar la reducció del 30 % de l’article 18.2 de la Llei de l’IRPF, prevista per a rendiments amb un període de generació superior a dos anys que s’imputin en un únic període impositiu. En les extincions de relació laboral, la mateixa llei precisa que el període de generació és «el número de años de servicio del trabajador».
Aquesta reducció té els seus propis topalls:
- La base sobre la qual s’aplica no pot superar 300.000 euros anuals.
- Si el rendiment derivat de l’extinció és d’entre 700.000,01 i 1.000.000 d’euros, aquest límit es minora en la diferència entre el rendiment i 700.000 euros.
- A partir d’1.000.000 d’euros, la base de reducció és zero.
La retenció: l’exempt no es reté, l’excés sí
L’article 75 del Reglament de l’IRPF subjecta a retenció els rendiments del treball i exclou expressament d’aquesta obligació les rendes exemptes. La conseqüència pràctica per a l’empresa és directa: ha de calcular primer el tram exempt, no retenir-hi, i practicar retenció únicament sobre l’excés, que a més es declara en el model 190 del treballador.
Els errors més freqüents que veiem en aquest punt són tres: retenir sobre el total per prudència —cosa que obliga el treballador a reclamar en la seva declaració—, no retenir res sobre una millora pactada, i aplicar els 33 dies a un contracte anterior al 2012 sense fer el càlcul per trams de la DT 11.ª.
Un apunt sobre les indemnitzacions per danys personals
La mateixa Llei orgànica 1/2025 també va retocar la lletra d) de l’article 7, que declara exemptes les indemnitzacions per responsabilitat civil per danys personals en la quantia legalment o judicialment reconeguda. La redacció vigent estén l’exempció a les satisfetes per l’entitat asseguradora del causant quan derivin «de un acuerdo de mediación o de cualquier otro medio adecuado de solución de controversias legalmente establecido», sempre que hi hagi intervingut un tercer neutral i l’acord s’hagi elevat a escriptura pública, amb el límit del barem d’accidents de circulació.
És la mateixa lògica que en l’acomiadament: el legislador reconeix efectes fiscals als acords assolits fora del jutjat, però només quan es formalitzen per una via taxada.
Abans de signar la carta d’acomiadament
La factura fiscal d’un acomiadament es decideix abans de pagar-lo, no després. Si està preparant una extinció —individual, objectiva o col·lectiva—, convé revisar la data del contracte, el càlcul per trams, la via de reconeixement de la improcedència i la part que portarà retenció. Refer una liquidació mal plantejada sempre surt més car que planificar-la.
A MenfisGrup acompanyem des de 1960 pimes i autònoms de Barcelona en aquestes decisions, amb les àrees fiscal i laboral treballant sobre el mateix expedient. Si té un acomiadament sobre la taula, expliqui’ns el seu cas o truqui’ns al 93 435 45 06 o al 93 435 45 05.
Fonts oficials
- Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, articles 7.d), 7.e) i 18.2 (text consolidat).
- Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, disposició final catorzena, apartat u, amb efectes des del 3 d’abril de 2025.
- Reial decret 439/2007, Reglament de l’IRPF, articles 1 i 75.
- Reial decret legislatiu 2/2015, text refós de l’Estatut dels Treballadors, articles 53.1.b) i 56.1 i disposició transitòria onzena.
- Direcció General de Tributs, consulta vinculant V2067-24, de 25 de setembre de 2024.
- Agència Tributària, Manual pràctic de Renda, capítol 2, rendes exemptes de l’article 7.
Aquest article té una finalitat informativa i no substitueix l’assessorament professional sobre un cas concret.