Article publicat el gener de 2026 i actualitzat el 31 d’octubre de 2026.
Verifactu és el nom amb què es coneix el reglament dels sistemes informàtics de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023. No obliga a emetre factures electròniques: regula el programa amb què s’emeten les factures, perquè els registres no es puguin esborrar ni alterar sense deixar rastre. El Reial decret llei 15/2025, de 2 de desembre, convalidat pel Congrés, en va endarrerir l’aplicació a 2027. Expliquem a qui afecta, què ha de fer el seu programa, quines dates hi ha avui al BOE i què ha anunciat Hisenda després.
Què és Verifactu i què no és
L’obligació neix de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que va afegir a la Llei general tributària l’article 29.2.j): els programes que donin suport als processos comptables, de facturació o de gestió han de garantir «la integridad, conservación, accesibilidad, legibilidad, trazabilidad e inalterabilidad de los registros». El Reial decret 1007/2023 desplega aquest mandat per a la facturació, i l’Ordre HAC/1177/2024 en fixa les especificacions tècniques.
Verifactu no obliga a canviar el format de la factura ni la manera d’enviar-la al client: pot continuar sent una factura en paper o en PDF, però el programa que la genera ha de complir el reglament. Aquesta és la diferència amb la factura electrònica obligatòria entre empreses, que és una altra obligació, amb una altra norma i un altre calendari.
A qui afecta
Segons l’article 3 del reglament, s’aplica a qui faci servir programes de facturació, «aunque solo los usen para una parte de su actividad», i sigui:
- Contribuent de l’impost sobre societats, llevat de les entitats totalment exemptes.
- Contribuent de l’IRPF que desenvolupi activitats econòmiques, és a dir, autònoms i professionals.
- Contribuent de l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent a Espanya.
- Entitat en règim d’atribució de rendes que desenvolupi activitats econòmiques, com les comunitats de béns.
En queden fora els qui ja porten els llibres registre de l’IVA a través del Subministrament Immediat d’Informació (SII) de l’Agència Tributària, que és obligatori per a qui liquida l’IVA mensualment. El reglament també obliga els fabricants i comercialitzadors de programes de facturació, que han d’oferir versions adaptades.
Quan és obligatori
Les dates han canviat diverses vegades. La redacció original del Reial decret 1007/2023 fixava l’1 de juliol de 2025. El Reial decret 254/2025 les va traslladar a 2026, i el Reial decret llei 15/2025 les va tornar a endarrerir un any. A 31 d’octubre de 2026, el BOE diu això:
- Abans de l’1 de gener de 2027: els contribuents de l’impost sobre societats han de tenir adaptats els seus sistemes.
- Abans de l’1 de juliol de 2027: la resta, inclosos els autònoms.
El preàmbul del reial decret llei justifica el retard per «la necesaria adecuación de los sistemas informáticos de facturación» i per «la conveniencia de garantizar una implantación ordenada y homogénea en el conjunto del tejido empresarial».
Després, el 5 d’octubre de 2026, el Ministeri d’Hisenda va anunciar en una nota informativa la seva intenció d’ajornar de nou aquestes obligacions «hasta octubre de 2028», perquè coincideixin amb la factura electrònica de les empreses que facturen fins a 8 milions d’euros. La mateixa nota avança que els requisits d’integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat «se mantendrán en términos sustancialmente equivalentes». Aquest ajornament encara no s’ha publicat al BOE: fins que es publiqui, les dates vigents són les del 2027.
Què ha de fer el seu programa de facturació
L’article 8 del reglament exigeix que el programa garanteixi, entre altres coses:
- Inalterabilitat: una factura registrada no es pot esborrar ni modificar sense que el programa ho detecti. Les correccions es fan amb un registre addicional posterior, de manera que l’original es conserva.
- Traçabilitat: els registres van encadenats, cadascun amb la seva empremta o «hash», de manera que se’n pot seguir la seqüència del primer a l’últim.
- Conservació i llegibilitat: els registres es guarden durant el termini que marca la Llei general tributària i es poden exportar en un format llegible.
- Un registre d’esdeveniments que anota automàticament determinades incidències i operacions del mateix programa.
No hi ha una homologació d’Hisenda. Segons l’article 13, correspon al fabricant del programa «certificar, mediante una declaración responsable, que el sistema informático cumple» la llei, el reglament i l’ordre tècnica. Aquesta declaració ha de constar de manera visible en el mateix programa, en cada versió, i el client la pot demanar al fabricant o al comercialitzador.
A més, cada factura portarà un codi QR amb el NIF de l’emissor, el número i la sèrie, la data d’expedició i l’import total, també quan s’imprimeixi en paper (articles 20 i 21 de l’Ordre HAC/1177/2024).
Dues maneres de complir: enviant o no els registres a Hisenda
El reglament permet triar entre dues modalitats:
- Modalitat VERI*FACTU (article 16): el programa envia a l’Agència Tributària, de manera automàtica i continuada, tots els registres de facturació que genera. A canvi, es presumeix que compleix per disseny els requisits de l’article 8 i no ha de signar electrònicament els registres. La factura porta la frase «Factura verificable en la sede electrónica de la AEAT» o «VERI*FACTU». Qui comença a enviar ho ha de mantenir almenys fins al 31 de desembre d’aquell any.
- Sense enviament automàtic: el programa conserva els registres, que han d’anar signats electrònicament (article 12), i els lliura quan l’Agència Tributària els requereixi (article 14).
El reglament preveu, a més, la possibilitat de fer servir una aplicació desenvolupada per la mateixa Agència Tributària, que es considera sistema VERI*FACTU a tots els efectes.
Què arrisca qui no compleixi
Les sancions són a l’article 201 bis de la Llei general tributària i es consideren infraccions greus:
- Per a l’empresa o l’autònom que tingui un programa que no compleixi la llei i no estigui degudament certificat, o el programa certificat del qual s’hagi alterat: 50.000 euros per cada exercici.
- Per al fabricant o comercialitzador de programes que permetin portar comptabilitats diferents, ocultar o alterar transaccions, o que no compleixin les especificacions tècniques: 150.000 euros per cada exercici i per cada tipus de programa. Si l’incompliment és només la manca del certificat, 1.000 euros per cada programa venut.
No és el mateix que la factura electrònica
Convé no confondre les dues obligacions, perquè s’estan anunciant alhora:
- Verifactu regula el programa amb què s’emeten les factures: que els registres no es puguin alterar i que es conservin. No obliga que la factura sigui electrònica.
- La factura electrònica obligatòria (Llei 18/2022 i Reial decret 238/2026) regula com s’envia i es rep la factura entre empreses i obliga a informar del seu estat i del seu pagament. Per a la majoria de pimes i autònoms serà obligatòria l’octubre de 2028.
Què convé fer ara
- Demanar al proveïdor del programa la seva declaració responsable i preguntar-li si la versió que fa servir ja està adaptada i quina modalitat admet.
- Comprovar si la seva empresa és al SII: si hi és, Verifactu no l’afecta.
- Decidir la modalitat: amb enviament automàtic (VERI*FACTU) o sense, i revisar com encaixa amb la seva manera de facturar.
- No aturar l’adaptació mentre l’ajornament anunciat no sigui al BOE: les dates vigents continuen sent les del 2027.
A MenfisGrup podem revisar amb vostè si l’afecta, quin programa de facturació li convé i com preparar-se per a Verifactu i per a la factura electrònica alhora. Si vol que mirem el seu cas, demani cita.



