Per a un treballador per compte d’altri, una baixa per malaltia suposa un contratemps. Per a un autònom, pot suposar un problema greu: si no treballa, en la majoria dels casos no factura, però les despeses —quota d’autònoms, lloguer, subministraments, préstecs, nòmines— continuen arribant puntualment cada mes. Per això, des de MenfisGrup Asesoría recomanem a tots els nostres clients autònoms que valorin seriosament la contractació d’una assegurança de malaltia que complementi la protecció, sovint insuficient, que ofereix el sistema públic.
Tot i que els autònoms cotitzen obligatòriament per incapacitat temporal, la prestació pública per baixa mèdica es calcula sobre la base de cotització, i la majoria dels treballadors per compte propi cotitzen per bases reduïdes. El resultat és que la quantitat percebuda durant una baixa sol estar molt lluny dels ingressos reals del negoci, i a més no es cobra des del primer dia. A això s’hi suma que l’autònom no només perd el seu «sou»: en molts casos, la seva absència paralitza total o parcialment l’activitat.
Dit d’una altra manera: emmalaltir sent autònom té un doble cost, el personal i el del negoci. I cap dels dos no està ben cobert per defecte.
Quan parlem d’«assegurança de malaltia» per a autònoms, en realitat convé pensar en dos productes diferents que cobreixen necessitats diferents i que, idealment, es complementen:
1. Assegurança de salut privada. Dona accés a consultes, especialistes, proves diagnòstiques i intervencions sense llistes d’espera. Per a un autònom, el temps és literalment diners: avançar setmanes o mesos un diagnòstic o una operació significa reincorporar-se abans a l’activitat. A més, té un avantatge fiscal rellevant: les primes de l’assegurança de salut de l’autònom, el seu cònjuge i els fills menors de 25 anys que hi convisquin són despesa deduïble en l’IRPF, amb un límit de 500 euros anuals per persona (1.500 euros en el cas de persones amb discapacitat), sempre que es compleixin els requisits d’afectació a l’activitat.
2. Assegurança de baixa laboral (incapacitat temporal). És la gran desconeguda i, probablement, la més important per a un autònom. Garanteix el cobrament d’una indemnització diària pactada per endavant durant el temps que duri la baixa mèdica, complementant la prestació pública fins a cobrir els ingressos reals. Hi ha modalitats barèmiques (dies fixos segons la malaltia) i de durada real, amb diferents franquícies i capitals. Ben dimensionada, aquesta assegurança permet que una lumbàlgia, una intervenció quirúrgica o una malaltia prolongada no es converteixin en un forat a la tresoreria del negoci.
A aquests dos pilars s’hi poden afegir cobertures complementàries segons el perfil: subsidi per hospitalització, malalties greus, invalidesa permanent o vida, especialment recomanables quan hi ha família a càrrec o deutes vinculats a l’activitat.
A diferència d’altres assegurances, la de malaltia no és legalment obligatòria per a l’autònom. Però la pregunta correcta no és si la llei l’exigeix, sinó què passaria amb la seva economia familiar i amb el seu negoci si demà hagués d’estar tres mesos de baixa. Si la resposta li genera inquietud, la recomanació és clara.
No tots els autònoms necessiten el mateix: no és igual la situació d’un professional que treballa sol que la de qui té empleats al seu càrrec, ni la de qui comença que la de qui suporta càrregues financeres importants. Per això, abans de contractar convé analitzar els ingressos reals, la base de cotització, l’estructura de despeses fixes i la situació familiar, i a partir d’aquí dimensionar les cobertures i comparar entre asseguradores.
A MenfisGrup Asesoría ajudem els autònoms a avaluar el seu nivell real de protecció, aprofitar els avantatges fiscals disponibles i triar la combinació d’assegurances que s’ajusta millor a la seva activitat i a la seva butxaca. Si és autònom i mai no ha calculat quant ingressaria durant una baixa, contacti amb el nostre equip i l’ajudarem a esbrinar-ho sense compromís.
El preu i el quadre mèdic no ho són tot. Abans de contractar una assegurança de salut convé entendre el qüestionari, els períodes de carència i la renovació, i saber quins avantatges fiscals té per a autònoms i empreses.
La tributació de les indemnitzacions és un tema que genera dubtes tant a treballadors com a autònoms i empreses. No totes les indemnitzacions estan exemptes: algunes s’han de declarar íntegrament com a renda, mentre que d’altres tenen exempcions totals o parcials.
En aquesta guia de Menfisgrup analitzem com afecta l’IRPF a les indemnitzacions, quins tipus tributen i quins límits aplica l’Agència Tributària.
Des de l’1 de gener de 2025 és plenament operativa l’anomenada «finestra de liquiditat als deu anys», que permet rescatar les aportacions antigues sense necessitat de jubilar-se ni acreditar cap situació excepcional. Una novetat que ha reactivat les consultes sobre quan convé recuperar l’estalvi acumulat i, sobretot, amb quin cost fiscal.
